Varietat negre de gra gros, tendència a ser productiu de jove i va equilibrant a mida que envelleix, reduint la producció i millorant la seva maduració. A la zona, aporta lleugeresa aromes florals, regalèssia i fruita vermella, que donen frescor a vins de mitja criança.
Fora de Bordeus, les zones fredes, com el Bages és on aquesta varietat de cicle curt va a madurar ja amb els primers freds. Això li aporta molta elegància en comparació amb zones més calentes. Sense caure en la verdor dels tanins ni en la sobremaduració aromàtica. En el terme mig hi ha les grans zones de merlots frescos, amb notes de grosella i fons de cacau.
De maduració lleugerament més avançada que el Cabernet Sauvignon, tot i així varietat tardana. Tendència natural a equilibrar la producció pel deficient quallat del raïm, que redueix la càrrega de forma natural. Dóna vins de gran estructura i color, destacant les notes de tofee sobre fruites del bosc.
Possiblement el raïm millor adaptat a tot el món, degut al seu cicle llarg. Les llargues maduracions a la tardor en zona freda (veremes a finals d'octubre a la nostra zona) respecten l'acidesa i el perfil varietal (cirera picota, fruita negra) permetent eliminar les seves aromes vegetals (pebrot verd) i donant cremositat als tanins que li aporten una gran estructura.
Raïm de gra gros però de gran pigmentació. Tot i tenir la pell molt delicada, les llargues maduracions fins a l'octubre respecten les característiques de Violeta i Olivada. Aquestes aromes junt amb la gran estructura i alhora suavitat en boca la fan una varietat molt agraïda pels cupatge.
Varietat de cicle mitjà, de gra gros i generalment de maduració amb poc color. Només les vinyes molt velles arriben concentrar en terrenys ben drenats i assolellats. De gran
valor per aportar sensacions de dolçor i molta frescor aromàtica (gerds i fins i tot maduixa). Maduració plena amb alt grau alcoholic i bona relació d'acidesa.
La varietat autòctona negra més conservada a la zona. De cicle mitjà, raïm gros i producció mitjana elevada. Dona negres de poc color però molta frescor i estructura tànica, amb un estil de vins continentals (és a dir, més
semblants a Pinots Noirs i Nebiolos que a varietats bordeleses). De tanins de difícil maduració, per això de sempre s'havia considerat una bona varietat per a la obtenció de rosats.
Coneix la situació dels cellers, la Ruta dels Cellers i la Ruta de les Tines.